Poema L'estel

L'estel

Plorava un  estel

Ningú no sabia 

d'on  venia el plor,

tan lluny se sentia

Les llàgrimes  queien

damunt de les flors

i en olor es desfein

Plorava  un estel

Els sospirs raven

les vores del mar 

i les arrisaven

Entre la brancada

l'ocell té la ploma

tota esborronada 

Plorava un estel

Per qué?Qui ho sabria?

Són coses del cel